La protecció del medi natural: l’evolució del concepte i la motivació del benestar

Abstract

La protecció de la Natura ha de ser considerada una part més del dret a un medi ambient adequat per als ciutadans, en este sentit és en el què medi ambient i benestar humà es troben fortament entrellaçats. El benestar no va ser motivació primera de les primeres declaracions d’espais protegits, que foren impulsats per altres justificacions, encara que des d’inici podem trobar tot un corrent de pensament i de personatges que lliguen el dret al benestar amb la conservació del medi. Quan finalment el benestar de les persones s’ha fet present en la política de conservació d’àrees protegides ha significat però un dificil equilibri entre allò que necessitem les persones, allò que requereix el medi rural i el medi urbà, allò que significa atendre a objectius seriosos i en certs punts estrictes de tipus ecològic i una missió més compaginable, sostenible i que no margine l’ús humà i el benestar que la vida silvestre procura. La severa recessió que el medi natural pateix, ens hauria de fer pensar si no hem d’arribar a fer prevaldre els objectius ecològics sobre tots aquells que es refereixen al gaudir i utilització recreativa i fortament antropitzada de certs indrets, al menys en aquells aspectes a on no tinguem clar que sabem i podem posar en marxa un sistema real i científicament sostenible