Les Monografies Médiques (1926-1937): Medicina i País

Abstract

Monografies Mèdiques va ser una col•lecció de revistes mèdiques publicada en català, a Barcelona, entre els anys 1926 i 1937. Van ser fundades i dirigides pel metge i polític Jaume Aiguader i Miró (Reus, Tarragona, 1882 - Mèxic, D.F., 1943), un dels representants del moviment conegut com catalanisme mèdic, en el qual, la ciència, la llengua, la política i la cultura, caminaven molts cops de la mà. Aquest treball d'investigació revisa els 104 exemplars de la sèrie de revistes esmentada, les quals s'emmarquen en un important moment per al periodisme mèdic, amb la publicació d'un gran nombre de capçaleres que convertiren Barcelona en un veritable centre editor, no només pel què fa a les revistes en català, sinó també per aquelles que feien servir el castellà com a llengua vehicular. La tesi respon com a primer objectiu a l'anàlisi de les estratègies de popularització científica, en aquest cas mèdica, que va fer servir la publicació. Entre aquestes, l'adaptació del llenguatge emprat o l'ús de la imatge com a element popularitzador. Igualment, es revisa el paper de la revista en la creació del català científic mèdic i en la seva consolidació, un objectiu per al qual va resultar indispensable la tria prèvia dels autors que anaven a col•laborar amb l'editorial en la redacció dels textos. Aquests autors tenien una característica comú, creure en la possibilitat de fer del català una llengua de ciència. En relació amb aquest fet, es fa la seva revisió prosopogràfica, cosa què permet situar-los com a grup més enllà de les seves biografies aïllades i estudiar el seu paper dintre d'aquest catalanisme mèdic. S'analitza igualment el paper de la revista com a nova forma de comunicació entre els metges i la indústria farmacèutica, un sector que vivia moments de profunds canvis i modernització. Es revisa també la biografia de Jaume Aiguader, com a metge preocupat per la defensa de la professió i per tot allò relacionat amb la medicina social, i com a polític. Des d'una visió obrerista, catalanista i d'esquerres, va ser alcalde de Barcelona i ministre de la República, primer ministre sense cartera i posteriorment, ministre de Treball i Assistència Social. Un cop caiguda Barcelona davant les tropes franquistes, va iniciar el seu exili, primer a França i d'allí a Mèxic, d'on ja no va tornar.