El espacio-tiempo y el vacío

Abstract

El espacio-tiempo y su vacío se centra en la esencia de las mediciones del espacio y el tiempo que depende de manera directa en la percepción relativa de los observadores. El tiempo hace referencia a la duración de algo, mientras que el espacio hace referencia al lugar. A su vez, toda acción tiene como marco de referencia un espacio-tiempo donde ubicarse, no ocurre de manera aislada sino que, por el contrario, ambas dimensiones están presentes y vinculadas. El presente trabajo de investigación artística surge como metáfora del estudio del espacio-tiempo, a través de la experimentación con la imagen luz en movimiento y su interferencia con volúmenes sólidos que genera vacíos en la imagen proyectada, para percibir aquello que está siempre presente; el tiempo que acontece y cambia a cada instante.

L'espai-temps i el seu buit se centra en l'essència dels mesuraments de l'espai i el temps que depén de manera directa en la percepció relativa dels observadors. El temps fa referència a la duració de quelcom, mentres que l'espai fa referència al lloc. Al seu torn, tota acció té com a marc de referència un espai-temps on ubicar-se, no ocorre de manera aïllada sinó que, al contrari, ambdós dimensions estan presents i vinculades. El present treball d'investigació artística sorgix com a metàfora de l'estudi de l'espai-temps, a través de l'experimentació amb la imatge llum en moviment i la seua interferència amb volums sòlids que genera buits en la imatge projectada, per a percebre allò que està sempre present; el temps que succeïx i canvia a cada moment.

Space-time and empy focuses on the essence of measurements of space and time that depends directly on the relative perception of the observers. Time refers to the duration of something, while space refers to place. At the same time, all action has as a frame of reference a space-time where it is located, it does not occur in isolation but, on the contrary, both dimensions are present and linked. The present work of artistic research arises as a metaphor for the study of space-time, through experimentation with the image of light in movement and its interference with solid volumes that generates voids in the projected image, to perceive that which is always present; the time that happens and changes every moment.