Lesions podològiques més comuns a l’esport de l’equitació

Abstract

L’esport de l’equitació és un dels més comuns avui en dia, practicat tant per adults com per xiquets, però s’ha de conscienciar de què es realitza una pràctica amb un animal, i per tant, el perill és major que a qualsevol altre esport individual o on no participen altres espècies. El genet ha de tenir en compte que el comportament del cavall és completament alié al seu i per tant molt impredictible. Per aquestes raons, es poden donar diversos tipus de patologies segons el tipus de mecanisme d’acció del qual es tracte. El present treball consta de: Antecedents: L’esport de l’equitació és més practicat per les dones que pels homes, per tant, hi haurà un major nombre de lesions en el sexe femení. Les extremitats majorment lesionades són les extremitats superiors, seguides de les inferior i finalitzant amb el cap o la cara. Hi ha diferents mecanismes de lesió entre els que destaquen majoritàriament la caiguda del cavall o amb el cavall i l’aixafament d’aquest o el cop de peu cap al genet. La utilització de mesures de protecció fa que el risc de poder tindre una lesió siga menor, a l’ igual que la postura damunt de l’animal, són factors importants. Objectius: Avaluar el nivell de risc de l’esport de l’equitació i saber la freqüència de lesions en aquest esport, concretament del peu. Descobrir quin és el principal mecanisme de lesió tant damunt del cavall (genets muntats) com baix (genets desmuntat o cuidadors). Material i mètodes: S’ ha realitzat una revisió bibliogràfica des de fa 10 anys amb un total de 16 articles. 3 Resultats: Segons el tipus de lesió més freqüentat, les majoritàriament diagnosticades per contusió(ns) va(n) ser per a la pell o óssos (41.1%), fractures (39%) i la lesió cerebral traumàtica (13%). Un 38% dels pacients van tenir dos o més regions del cos lesionades. Lesions més suaus com els calls o els higromes també es donen a causa del frec del calçat o de la pròpia cuixa amb la cadira de muntar. A la zona del peu trobem majoritàriament dislocacions, esquinços i fractures per un atrapament del peu en l’estrep o un aixafament d’aquest. Conclusió: S’ha demostrat que a l’esport de l’equitació no es troben lesions majoritàriament greus i que la morbiditat és molt baixa. És molt important el nivell del genet per tal de poder evitar gran part de les lesions, ja que no tindran el mateix nivell d’experiència. Les lesions que més es donen en general són les contusions i les fractures però a nivell del membre inferior els esquinços i les lesions de teixits tous són predominants. En quant als mecanismes de lesió, els que més es donen i més afecta als genets es caure del cavall, amb el cavall o ser expulsat per aquest continuat per rebre un cop de peu de l’animal quan et situes baix de l’animal.