Grupos de Presión y Lobbies ¿Poder de unos pocos o pilar desconocido pero necesario?

Abstract

Cuando hablamos de grupos de presión y lobbies en España se abre un gran paréntesis para antes de avanzar formular un sinfín de preguntas, algunas de ellas muy debatidas y en las que sin duda tenemos un gran consenso y otras a las que aún no se les ha dado respuesta. En el presente trabajo partimos de las preguntas que ya parecen contar con respuestas consensuadas como podría ser ¿Qué son los grupos de presión y los lobbies?, ¿sus connotaciones negativas? ¿su regulación? y con ello avanzamos hacia preguntas en las que las respuestas no cuentan con una clara posición, abordando por ejemplo ¿si son necesarios o no los grupos de presión y los lobbies?, y de todo ello nos quedamos con que, si los grupos de presión y los lobbies son una forma de acción política, porque no trabajar en el avance de la profesionalización, la transparencia y la regulación de todos ellos. Deberíamos buscar la forma de acercar más y mejor este pilar hacia la consecución de cualquier objetivo. Porque si, los grupos de presión y los lobbies pueden que sean el gran pilar que en estos tiempos pueda o deba sostener nuestra democracia, una democracia que por más que nos pese está en una posición complicada, ¿por qué no acercarnos más no ya a Europa en cuanto a lobbies se refiere sino a Estados Unidos como ejemplo de regulación y procedimiento sancionador? Podríamos eliminar las connotaciones negativas con la transparencia, los interrogantes con la regulación, y compararlos en vez de con personajes de traje oscuro con auténticos profesionales de la mediación y la negociación, vendrían a ser los mediadores, los procuradores o los representantes entre soberanía popular: pueblo y poder político: dirigentes. No es malo sino necesario y al fin y al cabo es una herramienta más a utilizar debidamente. Reza el dicho que zapatero a sus zapatos, y quizás esta es la forma más sencilla de dejar la hipocresía que alimenta las connotaciones negativas para entender que no debemos hacer per ser una delegación de competencias a los lobbies y a los grupos de presión, es decir, no es competencia de ellos abogar por el bien común, estaría genial, pero no es correcto, porque ellos tienen un objetivo concreto, y son nuestros dirigentes y gobernantes los encargados de tras recibir la información, debatir y decidir lo correcto para la ciudadanía en general. Cada cual a sus funciones para establecer un correcto equilibrio. Cualquiera de nosotros podría conseguir reunirse con una persona competente en toma de decisiones gubernamentales y hacerle una petición, pero de la responsabilidad de esa persona deriva el llevarla a cabo o no, pedir es normal, un hijo puede pedir a su padre comerse una tarrina de helado entera para comer, pero del padre depende decidir si es lo correcto o no. Debemos ser más lógicos y consecuentes con el papel de cada actor en la sociedad y no debemos abogar por los equilibrios de todos los sectores y sistemas. Negarlos una vez más carece de sentido, la apatía social y política es más necesaria que nunca y por tanto el papel de un sector profesionalizado como el que tratamos hoy aquí puede ser sin duda un gran avance en solucionar gran parte de esos problemas, al menos de momento

When we talk about pressure groups and lobbies in Spain, a large parenthesis opens to formulate endless questions before moving forward, some of them heavily debated and undoubtedly widely agreed upon, and others that have yet to be answered. In this work, we start from the questions that seem to already have consensual answers, such as: What are pressure groups and lobbies? What are their negative connotations? How are they regulated? With this foundation, we move towards questions where the answers are not clearly defined, addressing, for example, whether pressure groups and lobbies are necessary or not. From all of this, we gather that if pressure groups and lobbies are a form of political action, then why not work towards advancing their professionalization, transparency, and regulation? We should seek ways to better and more closely align this pillar with achieving any objective. Because, yes, pressure groups and lobbies might be the great pillar that should or could sustain our democracy in these times—a democracy that, despite our wishes, is in a complicated position. Why not get closer, not only to Europe in terms of lobbies but also to the United States as an example of regulation and sanctioning procedures? We could eliminate negative connotations with transparency, answer the questions with regulation, and compare lobbyists not with shadowy figures but with genuine professionals in mediation and negotiation. They would be the mediators, the agents, or the representatives between popular sovereignty (the people) and political power (the leaders). It is not bad but necessary, and ultimately it is another tool to be used properly. The saying goes, "cobbler, stick to your last," and perhaps this is the simplest way to leave behind the hypocrisy that fuels negative connotations. We need to understand that delegating competencies to lobbies and pressure groups is not inherently wrong; it is not their role to advocate for the common good. Ideally, they would, but it is not their mandate. Their goal is specific, and it is our leaders and governors who, after receiving information, debate and decide what is right for the general public. Each must play their part to establish a proper balance. Any one of us could meet with a competent person in governmental decisionmaking and make a request, but it is that person's responsibility to carry it out or not. Asking is normal; a child can ask his father to eat an entire tub of ice cream for lunch, but it is up to the father to decide whether it is right or not. We must be more logical and consistent with the role of each actor in society and advocate for the balance of all sectors and systems. Denying them once again makes no sense; social and political apathy is more necessary than ever. Therefore, the role of a professionalized sector like the one we discuss today can undoubtedly be a significant step in solving many of these problems, at least for the time being.

Quan parlem de grups de pressió i lobbies a Espanya s'obri un gran parèntesi per abans d'avançar formular un sens fi de preguntes, algunes d'elles molt debatudes i en les quals sens dubte tenim un gran consens i altres a les quals encara no se'ls ha donat resposta. En el present treball partim de les preguntes que ja semblen comptar amb respostes consensuades com podria ser: Què són els grups de pressió i els lobbies? Quines són les seues connotacions negatives? La seua regulació? I amb això avancem cap a preguntes en les quals les respostes no compten amb una posició clara, abordant per exemple si són necessaris o no els grups de pressió i els lobbies. De tot això ens quedem amb que, si els grups de pressió i els lobbies són una forma d'acció política, per què no treballar en l'avanç de la professionalització, la transparència i la regulació de tots ells? Hauríem de buscar la forma d'acostar més i millor aquest pilar cap a la consecució de qualsevol objectiu. Perquè sí, els grups de pressió i els lobbies poden ser el gran pilar que en aquests temps puga o dega sostenir la nostra democràcia, una democràcia que, per més que ens pese, està en una posició complicada. Per què no acostar-nos més, no sols a Europa pel que fa als lobbies, sinó també als Estats Units com a exemple de regulació i procediment sancionador? Podríem eliminar les connotacions negatives amb la transparència, els interrogants amb la regulació, i comparar-los en compte de personatges amb vestit fosc amb autèntics professionals de la mediació i la negociació. Vindrien a ser els mediadors, els procuradors o els representants entre la sobirania popular (el poble) i el poder polític (els dirigents). No és dolent, sinó necessari, i al cap i a la fi és una eina més per a utilitzar degudament. Diu el refrany que "sabater, a les teues sabates", i potser aquesta és la forma més senzilla de deixar la hipocresia que alimenta les connotacions negatives per a entendre que no hem de fer una delegació de competències als lobbies i als grups de pressió. És a dir, no és competència d'ells advocar pel bé comú. Estaria genial, però no és correcte, perquè ells tenen un objectiu concret, i són els nostres dirigents i governants els encarregats, després de rebre la informació, de debatre i decidir el correcte per a la ciutadania en general. Cadascú a les seues funcions per a establir un correcte equilibri. Qualsevol de nosaltres podria aconseguir reunir-se amb una persona competent en la presa de decisions governamentals i fer-li una petició, però de la responsabilitat d'aquesta persona deriva dur-la a terme o no. Demanar és normal; un fill pot demanar al seu pare menjar-se una terrina de gelat sencera per a dinar, però del pare depèn decidir si és el correcte o no. Hem de ser més lògics i conseqüents amb el paper de cada actor en la societat i advocar per l'equilibri de tots els sectors i sistemes. Negar-los una vegada més no té sentit; l'apatia social i política és més necessària que mai, i per tant el paper d'un sector professionalitzat com el que tractem avui ací pot ser sens dubte un gran avanç per a solucionar gran part d'aquests problemes, almenys de moment.